Marc teòric

La població diana és a la qual va adreçat aquest projecte de recerca, són totes aquelles persones que viuen als següents barris de Lleida; Pardinyes, Balàfia, Cappont, Bordeta, Mariola, Centre Històric, Universitat, Ciutat Jardí/Camp d’esports, Noguerola, Escorxador/Instituts. Per tal de poder dur a terme la recerca, hem especificat l’edat dels destinataris, per tant l’edat de les participants serà de 10 a 50 anys. D’aquesta manera concretarem més el perfil de les persones en les quals ens centrarem.

La infància és un període essencial pel creixement i el desenvolupament de les persones i la seva identitat. Per tenir cura de la infància en risc hem d’estar atentes a les condicions de vida que tenen els infants és fonamental per prevenir danys i protegir-los socialment. Les persones responsables principals de satisfer les necessitats dels nens i nenes són les seves famílies, tot i que hi ha molts casos en què l’administració pública és qui s’ha de fer càrrec. 

Quan diem que un nen o nena està en situació de risc volem dir que aquest creixement, desenvolupament, necessitats i benestar de l’infant es veuen perjudicades per una circumstància personal, familiar o social.  

L’animació sociocultural és una eina utilitzada principalment per motivar i fomentar la participació i la dinamització social. A més és una metodologia per dur a terme la intervenció socioeducativa i per tant una part fonamental de l’Educació Social. Engloba molts àmbits i és complex definir-la, però es poden intensificar els cinc principis més importants d’aquesta: 

• El procés, pel qual s’actua intenta promoure valors, maneres noves d'interpretar la realitat i així noves maneres d’actuar de forma solidària i col·lectiva. Aquesta forma requereix temps, intervenció i constància, per aquest motiu és un procés d’intervenció. 

• La metodología es crea a partir de l’observació i l’anàlisi de la realitat, amb l’ajuda d’un conjunt de tècniques socials.

• La participació  també és fonamental, ja que sinó perdria el sentit i l’objectiu principal. A més és una part essencial per aconseguir l’organització de la comunitat.

• L’organització s’utilitza per aconseguir una bona activitat col·lectiva, solidària, creixement i maduració de grup. Ens ajuda a potenciar socialment la capacitat d’un col·lectiu per donar resposta a diverses necessitats així com interessos.

• La transformació social és un altre objectiu important de l’animació sociocultural que es basa en transformar la realitat del context en què es treballa. L’animació es coneix per ser l’eina fonamental del canvi social. 

Una manera de poder veure la situació social i poder analitzar més bé els habitants d’un barri de Lleida i el seu context, és veient per exemple el nivell d’alfabetització que hi ha en aquests. Moltes vegades es veu com les problemàtiques socials, els estigmes i els dèficits en l'àmbit sociocultural van lligats a la manca d’alfabetització de les habitants del barri. Després de veure un estudi sobre la situació d’alfabetització dels barris de Lleida, hem vist que els que tenen un nivell d'alfabetització més elevat són “la Mariola compta amb un 41,64%, el Secà de Sant Pere amb el 42,8% i, els Magraners, amb un 51,77% de ciutadans majors de 8 anys que són analfabets o tenen la primària incompleta.” (Giró, sd, p.32)

Per altra banda, un factor que influeix molt és l’índex de persones aturades, on coincideix amb l’apartat anterior i els barris on hi ha un índex més alt de persones aturades són la Mariola, Centre Històric, Secà de Sant Pere i Magraners. 

Giró, A (sd). Segregació urbana i educació. Anàlisi de les desigualtats socioculturals dels barris de Lleida. Recuperat de: 

file:///C:/Users/joe/Desktop/cl%C3%A0udia/segregacio-urbana-i-educacio-analisi-de-les-desigualtats-socioculturals-dels-barris-de-lleida--0.pdf