Resultats

 

Amb la realització del qüestionari mitjançant l'eina digital de Formularis de Google, hem pogut obtenir un conjunt de dades que ens han permès poder-nos plantejar i debatre sobre els barris de Lleida i la seva informació sobre l'Animació Sociocultural.

Primerament ens hem centrat amb l'edat dels diferents participants. 

En funció de les edats d'els/les participants, trobem una franja d'edat que es construeix a partir dels 10 anys i finalitza als 50. Trobem la màxima incidència de participants amb franja d'edat comuna a partir del tercer pic. D'els/les 28 participants, 14 es troben en edats d'entre 21 a 30 anys, per tant afirmem que un 50% de les persones que van realitzar l'enquesta són gent jove. Aquest indicador aporta informació important perquè l'edat de la persona enquestada pot condicionar certes respostes. D'altra banda, 2 persones es troben en edats de 10 a 15 anys, 5 de 16 a 20 anys, 3 de 31 a 40 anys i 4 de 41 a 50 anys. La suma d'aquests participants amb pics més baixos suma l'altre 50%.

A continuació vàrem preguntar a quin barri de Lleida vivíen.

En el següent gràfic trobem un primer eix vertical que ens mostra la variable del nombre de participants, adquirint un valor màxim de 8, i quant a l'eix horitzontal trobem una variable relativa als barris, que incorpora aquells en els quals en un primer moment nosaltres/as decidim centrar-nos, comptant també amb l'opció de “altres”. A tot això trobem com a valor més representatiu en número, sent 7 de 28 participants del barri de la Mariola. 1 únic participant del barri de Balàfia, 5 de la Bordeta, 1 de Ricard Vinyes, 3 del Centre Históric, 1 de Ronda, 3 del Escorxador, 5 de Pardinyes i 2 d'altres barris diferents. Els valors més baixos es focalitzen en els barris de Ricard Vinyes i Ronda. Existeixen comunitats amb construccions socials que estructuren i organitzen l'entorn comunitari en el qual les persones viuen, aquest indicador es deu considerar com una variable estranya que pot marcar la diferència en algunes de les nostres preguntes, aportant-nos un gran valor informatiu.

Tot seguit preguntem si sempre han viscut al mateix barri o per motius no sempre han estat al mateix. 

Trobem un gràfic de barres que indica si les persones a les quals ens dirigim han viscut o no sempre en el mateix barri. És observable que hi ha una mínima diferència entre totes dues barres. 13 persones de 28 han canviat de barri al llarg de les seves vides, i 15 persones fins al moment segueixen en els seus mateixos barris. Si aprofundim en aquesta informació podem arribar a plantejar-nos diferents hipòtesis que aconsegueixen un nivell de solidesa major una vegada interpretades totes les gràfiques. La idea clau és comprendre que gairebé la meitat dels nostres participants ha canviat de barri al llarg de la seva vida almenys una vegada.

Seguidament trobem oportú preguntar si els hi agrada el barri on viuen.

En aquest gràfic circular, es reflexa el grau de satisfacció (quant els hi agrada) del barri on viuen les persones enquestades. El número 1 ens indica un grau de satisfacció molt reduït, i en canvi el 5 indica que el barri agrada molt a la persona. 

Es pot contemplar que majortàriament, a les persones els agrada el seu barri. Sent un total de 19  resultats per sobre de 3 (nombre el qual es considera que hi ha un grau de satisfacció prou elevat). D'altra banda, trobem que només 6 persones qualifiquen el seu barri en un nivell de satisfacció per sota de 3.

Per tant, es podria concloure que a un 64% dels enquestats els agrada el seu barri, i nomès un 21% es mostren descontents amb aquest.

Al mateix temps és indispensable saber si es senten segurs al seu barri i si creuen que està ben cuidat.

En aquest gràfic de barres, es veu reflexada la seguretat que senten els habitants dels barris de lleida. 

És observable que hi ha una gran diferència entre ambdues respostes. Mentre que només el 32% de les persones entrevistades creuen que no se senten segures en el seu barri, el 68% si que ho fan. Si aprofundíssim en aquesta informació podriem arribar a planterjar-nos diferents hipòtesis, una d’elles podria ser quins barris són en els que els seus habitants es senten menys segur. Entenent així el perquè i poder crear programes d’intervenció en aquests.

En aquest gràfic de barres, es mostra el nivell de cuidadesa dels barris que perceben els habitants de Lleida. En aquest cas, es mostra un nivell molt semblant d’opinions, tot i que hi ha una petita majoria per part de les persones que senten que aquest no està ben cuidat. Un total de 16 participants no pensa que el barri estigui ben cuidat, mentre que els altres 12 si que ho creuen. Aquestes respostes, haurien de posar en dubte la intervenció que s’hi fa en cada barri, en l’àmbit social, urbanístic, logístic… per part del l’Ajuntament de Lleida. I així poder analitzar quines són les estructures, recursos, logística, manteniment… que hi troben a faltar els seus habitants.

Després d’haver contestat el tipus de barri on es viu i si els hi agrada, ens centrem més amb les coses positives i negatives que pot tenir cada barri.

En la primera gràfica “consideres que hi ha conflictes sovint?”, el 56,1% diuen que no i el 42,9% esmenten que sí. Tot i que el percentatge més elevat sigui el no, hi ha un elevat nombre de persones que contesten que sí. Per tant és un punt negatiu dels barris on el nombre de conflictes és bastant elevat.

En la segona gràfica “Tens parcs a prop de casa teva?”, hi ha una gran majoritat en el sí amb un 82,1% i només un 17,9% diu que no.

En la tercera gràfica i no menys important “Coneixes algun tipus de recurs social al teu barri?”, el 63,6% diu que no i el 36,4% diu que sí. Podem observar com moltes persones responen que no hi ha cap tipus de recurs social al seu barri. Alguns responen que no perquè no saben si n’hi ha algun o no d’altres, saben concretament que falten aquests recursos. 

 

Una de les variables que hem utilitzat ha sigut l’animació sociocultural, on un 76,2% sap què és l’animació sociocultural i un 23,8% sí. 

La influència de la joventut en aquesta recerca pot haver arribat a influir en la resposta de la pregunta.

Al contestar aquesta pregunta es dona peu a respondre’n dues més depenen si coneixes l’animació sociocultural o no. 

En la primera gràfica han respòs les persones que sí ho coneixien (10 persones sobre 28).

En aquesta es preguntava si coneixien alguna activitat sociocultural al seu barri i la resposta ha sigut el 50% que sí i l’altre 50% que no. 

Per altra banda, en la segona gràfica han respòs les persones que no coneixien l’animació (18 persones de 28).

En aquesta es preguntava si t’agradaria que haguéssim diferents animacions i el 94,4% ha respòs que sí, que els hi agradaria i el 5,6% restant, no.